11 de julio de 2008

Azul

azulblue




Discover Bebel Gilberto!



Todavía hay noches en que Musafir piensa con palabras escritas en azul.

Tan azules, que sus ojos casi se confunden reflejados en cielo de tarde luminosa.

Azul; blue, blau, urdina, bleu, Blau, azraq...

Palabras mixtas para un mismo color.

Y azul, de mar, no lo imaginó Musafir hasta varios años después de su alumbramiento.

Que azul de Sierra, y Roca brillante ya le dejó imprenta clara nada más nacer; al dar los primeros pasos.

Pero azul de mar, no fue azul; fue "blau":

Blau de la mar; serena i mediterrània.

Blau de lluna reflexada; i nits de foscor allunyada. Com un mirall d'argent tou.

Va descobrir Musafir a voramar, els seus peus banyats per la sal i la sorra; blaves, clares.

Dice que sus antepasados fueron marineros; cazadores de ballenas. Siempre miraron con ojos azules al mar; pero este no era azul:

Era "urdina": Urdina itsaso handia bezala; ur urdina iturrietan; zure begi urdinak bezala eta...

Que descubrió un paraíso meridional donde los niños pintaban las puertas de azul;

Allí donde Musafir le vio por fin los colores a la libertad, las puertas brillaban bajo el sol, ciertamente, pero no eran azules: eran "Al-Abuab Az-zarqâ..."

Pasaron los años; volvió a mojarse Musafir. Creyó que el agua densa reflejaba el azul del cielo. Sus pies se congelaron. Pero el agua ya no era azul. Der Fluss ist nie mehr blau...

Always, all ways, blue

La vie, la voie, en bleu.

Azul

10 comentarios:

zel dijo...

Blau preciós, com el relat...estic penjada del Musafir...
Hi ha blaus i blaus, però, hi ha blaus grisosos que porten malenconia, tristor i fredor al cor, no tot el blau és el blau mediterrani de la fotografia...
Perquè el blau és un color fred, no?
Petons!

Ferran Porta dijo...

Fantàstic, Musafir! El blau, blue, azul i la resta són relaxants, profunds... freds? no gens!

A Alemanya, un pot estar "blau" després de massa Beck's! ;-)

Musafir dijo...

Bueno Zel, el blau del Musafir és més semblant al que decora el blog. Un blau suau, no pas fred.

Com dius Ferran, trobe que n'hi ha de blaus relaxants.

Ja ens explicarà Musafir la seua predilecció pel blau. I perquè els numeros "5" i les lletres "U" són també blaus... alguna cosa realionada amb la sinestèsia...

Petons a tots dos!

Ferran, ja em puc imaginar la cara de teutó congelat de blau, després d'una sessió de birres, jeje!!

nimue dijo...

Que bonic que ho has explicat!. Jo em quede amb el blau dels carrers d'Essauira, sense dubte! :)
B7s!

Deric dijo...

El blau del cel quan es fon amb el blau del mar...

Onset dijo...

M'estimo más o verde, manimenos tamién me cuaca prou l'azul, ye simbolo de vida, mar, zielo... L'azul inspira muitas cosas.

Deric dijo...

un plaer passar pel teu blog, llegir-te i escoltar la música

Musafir dijo...

Clar que sí, Nimue. El blau d'Essauira ja saps que el porte al meu interior també.
Petons!

És el color que més m'agrada Onset. El verd, per a les muntanyes del pirineu, també, :-)

Qui ho hauria de dir, Deric, que un "habitant" d'interior com Musafir, gaudiria tant del blau del cel i la mar mediterrània.
Encantat que t'agraden les històries del Musafir. Saludets.

Unknown dijo...

Què preciòs el que escriu Musafir, el que sent.
Què relaxant el flux de llengües que s'uneixen en diferents matiços d'un mateix blau.
Què diferents seríem si busquessim les coses que ens uneixen i no les que ens separen, em quedo amb això.
Jo vaig nèixer a la franja d'Aragó i he viscut en dues etapes a Catalunya. M'entristeix molt que la llengua sigui motiu de tantes "guerres" quan penso que és el més preciòs que tenim, tots, totes, diferents lletres, un mateix sentiment.
M'agrada el teu blog.
Una abraçada.
Keli

Musafir dijo...

Gràcies Keli.
La veritat és que el fet de haver de viure a fora del teu lloc de neixement, ens dóna als que com tu i com jo ho hem experimentat, un punt de vista molt esclaridor. Que la llengua no siga una arma, sino una eina d'unió.

Una abraçada.