Musafir, como cada 14 de diciembre, tiene mucho que celebrar. Este año, igual que hace ya seis, diciembre ha venido especialmente frío.Viernes, igual que aquel viernes de diciembre de 2001. Tres o cuatro grados de temperatura en el exterior, pero más frío casi por dentro en el cuerpo de Musafir.
Noto que a pesar de la humedad heladora, Musafir está contento. Seis velas en el pastel. Bueno, no hay pastel. Pero yo lo estoy viendo: base de bizcocho relleno de mousse de chocolate. Todo él de chocolate. Y los ojos de Musafir se derriten entre mis pensamientos.
Hace seis años no hubo tarta tampoco. Hubo mudanza ese día. Apresurado iba Musafir por las calles, encogido en su chaqueta gris. Recorriendo una ciudad familiarmente ajena, y suspirando por por el peso de cajas llenas de demasiadas cosas viejas. Cachivaches que iba a dejar tirados, por fin.
No hubo tarta; ni chocolate para los labios de Musafir. Hubo partida de dominó en solitario. Hubo carretera, ya de madrugada, apretado Musafir por la nieve y hielo; ya no tanto dentro de su alma, pero sí en las márgenes y los arcenes de aquel camino nuevo; renovado.
Hoy también hace frío; hoy también es viernes; es 14 de diciembre. Seis años celebra Musafir. Hoy, el chocolate no se congela por el frío. Estoy con Musafir; devorando, (no ya con los ojos), sino a bocados, un enorme pastel de chocolate.
9 comentarios:
moltíssimes felicitats, bonic!
recorde aquelles dates i la teua alegria com si fos ahir.
Una abraçada forta!
Gràcies de debò, preciosa! Tú millor que cap altra persona ho pot entendre.
L'Any que ve, un altre pastís de xocolata, per a celebrar-ho, ummm!! nyam, nyam! jeje.
Jo no hi entenc res ni sé qui representa que és el Musafir, si és ficció o realitat, si ets tu, o un altre tu, però més igual. El que si et puc dir és que des que vaig entrar al teu blog em té atrapada, pillada total. I clar que ens llegirem, ja ho crec, a la curta o a la llarga, els que tenim quelcom en comú sempre acabem fent-nos costat. Un petonàs!
Bo Zel, doncs no et preocupes, que Musafir ja t'ha llegit les teues paraules i està encantat, jeje!
Ja m'ha dit que te noves històries per a contar-nos aquest any que entra.
Bon any!
Hola, hola, hola, m'encanta haver-te llegit i a través d'allò que escrius, conéixer una persona genial, has entrat al meu cor, maco. Bona vida sencera, de tot cor. Molts i molts i molts petons.
Ets escriptor? T'hi dediques? Escrius molt bé, que lo sepas... tot i que segurament ja ho saps :)
Molt bon any, a tu, a el Musafir i a tots els lectors del teu blog. Felicitat i sort pel 2008!
És tot un plaer, Zel. El Musafir i jo tenim un petit pacte, jeje: ell viu les històries, i jo li les escric, tot afegint un poquet de màgia, si es pot dir així. Però són de debó.
Un bes, i bon any 2008!
Bo, ferran, moltes gràcies per eixes paraules, tot venint d'algú que és periodista!
Allò cert és que si porte uns anys escrivint, ha estat gràcies a la Nimue, i les seues Llunes de Miranda, que crec que coneixes. Pero no em dedico a les lletres, encara que m'agradaria..
Bon any de nou!
Auf "wieder-lesen"! :-))
De ben segur que amb aquestes dsis de xocolata les històries no estaran faltades d'ànima ni cor.
Salut!
Gràcies Tondo Rotodo. La veritat és que la xocolata ajuda i molt, jeje. Intentarem continuar així.
Salutacions també per a tu!
Publicar un comentario